Ser sord no implica tenir trastorns del llenguatge: factors de variació en la capacitat lingüística de les persones amb sordesa
Temas
Detalles
En aquest article argumentem que el factor principal de variació lingüística en la població amb sordesa prelocutiva és el tipus d’intervenció exclusivament oral que es realitza majoritàriament en l’actualitat. El fet de no exposar els infants sords a una llengua de signes a més d’una llengua oral des del moment del diagnòstic de la sordesa els posa en risc de privació lingüística i, en conseqüència, d’alteracions lingüístiques, cognitives, socioemocionals i de salut mental. A més, el trastorn del llenguatge associat a la privació lingüística dificulta el diagnòstic de possibles trastorns del desenvolupament del llenguatge. A partir de la descripció de les dues variables principals que són font de la variació de perfils lingüístics en la població amb sordesa, les modalitats lingüístiques que empren i la presència o absència de trastorns del llenguatge, analitzem els factors que influeixen en aquesta variació lingüística. Finalment, proposem algunes mesures per fer possible una atenció primerenca que inclogui l’exposició a una llengua de signes: la revisió de la formació dels professionals que acompanyen les famílies de nens sords en la presa de decisions sobre la intervenció amb l’infant i la creació d’entorns signants per assegurar la immersió lingüística en la llengua de signes del territori.