Privació lingüística a la sordesa
Temas
Detalles
Quan busquem una definició d'aquest concepte en un àmbit generalista com la Wikipedia, se'ns diu que passa quan un nen no rep exposició al llenguatge durant el seu període crític. La conseqüència d'això és negativa, perquè el desenvolupament de la facultat del llenguatge es pot veure seriosament retardat a causa de la manca d'estimulació i socialització, i en conseqüència es pot veure afectat el seu desenvolupament sociocognitiu.
En l'àmbit lingüístic trobem un terme sinònim al de privació lingüística: el de semilingüisme, introduït per l'investigador suec N. E. Hansegård el 1975. Un individu és semilingüe quan no ha adquirit cap llengua en el nivell d'un parlant natiu abans del període crític. La història ens ha proveït de casos molt cridaners de semilingüisme en els anomenats "nens salvatges", aquells que van créixer separats de la convivència humana i que, quan es van incorporar a la vida social, ja no van poder adquirir plenament una llengua de manera completa, ni oral ni de signes. I, a conseqüència d'això, el seu estadi cognitiu també va quedar frenat.