Lexicografia de les llengües de signes i l'estat de la lexicografia en la LSC
Temas
Detalles
Actualment el reconeixement de les llengües de signes (LS) com a llengües naturals és un fet inqüestionable, però fa relativament poc temps que això és així. De fet, no va ser fins a la meitat del segle XX, que alguns lingüistes van publicar les primeres obres en què defensaven el reconeixement de les LS basant-se en principis lingüístics (Tervoort 1953, Stokoe 1960). Els fonaments d’aquestes primeres obres van suposar l’inici d’un canvi de perspectiva que posteriorment va topar amb moltíssims obstacles per ser acceptada i generalitzada entre els especialistes. La forta tendència oralista, no només la dels Estats que s’han resistit a implementar polítiques socials i educatives basades en aquest reconeixement, sinó també la de bona part dels professionals o de les mateixes famílies –en la majoria dels casos, pares oients amb fills sords–, va fer que la recerca lingüística de les LS quedés estancada i molt endarrerida respecte els estudis que es realitzaven en les llengües orals (LO).
En: Martí, J.I. & J.M. Mestres (eds.). "Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques: Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008" (2010)