Les llengües de signes com a llengües naturals
Temas
Detalles
L’ús mateix de l’expressió “llengües de signes” podrà sorprendre a qui no hagi entrat mai en contacte amb una persona Sorda1 signant, perquè tot sovint s’assumeix que existeix un llenguatge gestual universal emprat per tots el Sords del món. Res més allunyat de la realitat que això: tot i que el nostre coneixement de les llengües de signes és força més restringit que el de les llengües orals, sabem que n’hi ha moltes: el llistat Ethnologue, per exemple, tot i no ser exhaustiu, en recull 114 en aquest moment.2 Cal tenir present que, pel fet de tractar-se de llengües minoritàries sense escriptura i de no haver estat reconegudes com a tals durant segles, de la gran majoria pràcticament no n’hem tingut constància fins fa ben pocs anys, quan van començar a ser considerades llengües pròpiament dites i es va despertar l’interès per documentar-les i estudiar-les. Com altres llengües minoritàries sense escriptura, però, n’hi ha moltes que encara no han estat mai identificades, ni ho estaran mai, perquè tard o d’hora desapareixeran com a conseqüencia de canvis sociodemogràfics.
En: L. Payrató, N. Alturo & M. Payà (eds.), Les fronteres del llenguatge. Lingüística i comunicació no verbal (2004), pp. 189-206.