Els projectes de codificació de la llengua de signes catalana (LSC)
Temas
Detalles
Des de fa una desena d’anys, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat de manera progressiva, però decidida, la llengua de signes catalana als àmbits on desenvolupa la seva activitat acadèmica i científica. Com és habitual amb les llengües de modalitat visuogestual, no ha estat fins fa relativament poc que s’han començat a percebre com a llengües naturals en el sentit ple del terme tant per part de la nostra societat com dels professionals de l’estudi de la llengua, tot superant l’estigma de la discapacitat que les ha minoritzat i les ha fet invisibles al llarg dels segles. Hi han contribuït, d’una banda, els avenços en el coneixement de les propietats lingüístiques d’aquest tipus de llengües durant el darrer mig segle, i, de l’altra, les reivindicacions dels seus drets lingüístics i cívics per part del moviment associatiu de persones sordes signants. Catalunya ha estat un bon exemple d’aquesta confluència d’objectius d’actors acadèmics i socials per tal d’aconseguir fites compartides com el reconeixement de l’estatus de llengua i dels drets dels seus usuaris. La Secció Filològica ha tingut clar des d’un bon començament que la seva activitat en l’àmbit de l’LSC havia de comptar amb la col·laboració de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i això ha quedat reflectit en diverses ocasions com la signatura de convenis, l’organització conjunta dels Seminaris LSC a la seu de l’IEC o la compartició de materials preexistents sobre la llengua.