Efectes de la modalitat de les llengües de signes en la teoria sintàctica: problemes i perspectives
Temas
Detalles
Amb el coneixement acumulat durant els darrers quaranta anys de recerca en llengües de signes (LS), ara per ara ningú no gosaria afirmar que no es tracta de llengües en el sentit ple de la paraula, amb el mateix grau de complexitat que les llengües orals. Durant molts anys l’impuls de la recerca en LS provenia de la necessitat de demostrar aquest fet i els resultats obtinguts es poden qualificar d’espectaculars en aquest terreny. De totes maneres, cal tenir present que aquest impuls pot haver deformat la perspectiva adoptada pels investigadors. És cert que les eines de la lingüística descriptiva i teòrica, un cop aplicades a les LS, han permès descobrir les propietats de sofisticats sistemes gramaticals que fins ales hores havien passat desapercebuts per a l’expert. Això troba la seva explicació en part en les característiques sociològiques pròpies de les comunitats de signants, però també en el fet que les LS es vehiculin en la modalitat gestuovisual, una modalitat diferent de l’oral-auditiva en què recolza el grup majoritari de llengües humanes, les llengües orals (LO).
En: Lingüística teòrica: anàlisi i perspectives, ed. Teresa Cabré, pp. 77-97.