Créixer i viure amb més d’una llengua, de signes o orals: el bilingüisme a la infantesa [vídeos en LSC]
Temas
Detalles
En un país com el nostre, el bilingüisme és un fenomen habitual. Veiem com els nostres fills, tant si creixen en una família catalanoparlant com en una castellanoparlant, adquireixen de forma espontània l’altra llengua, perquè els contextos en què es mouen les dues llengües conviuen de manera natural: al parc, amb els amiguets de l’escola, els mestres, els cuidadors, la televisió, etc. Malgrat això, com a pares o com a professionals de l’educació o la logopèdia, a vegades ens assalten interrogants: què passa amb els nens nascuts en famílies no catalanoparlants ni castellanoparlants, com els afectarà una tercera llengua en el seu desenvolupament lingüístic? I si la criatura és sorda o té alguna dificultat del llenguatge, li és perjudicial el bilingüisme? Què fem si el nostre fill és sord? Adquirirà la llengua oral si l’exposem a la llengua de signes? Aquí us presentem algunes respostes a aquests interrogants i esperem que aquestes dades amb suport científic us ajudin a valorar la situació del vostre fill o del vostre alumne i a prendre les decisions que considereu oportunes.